Des de la finalització de l’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, les Administracions publiques i, en concret, les Administracions autonòmiques, han aprovat diverses normes i acords que han suposat una limitació a l’exercici d’activitats i llibertat de circulació, amb el consegüent augment de les xifres d’atur i negocis tancats o en vies de tancament.
Mitjançant el Reial Decret 926/2020 de 25 d’octubre, es va decretar un nou estat d’alarma, prorrogat fins al 9 de maig de 2021 de conformitat amb el Reial Decret 956/2020, de 3 de novembre.
Emparant-se en el referit Reial Decret 926/2020, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va dictar la Resolució SLT/2620/2020, de 25 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de salut pública, de restricció de la mobilitat nocturna, per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya.
Aquesta Resolució i les seves actualitzacions posteriors, han adoptat mesures limitatives dels drets de llibertat de circulació dins el territori nacional (article 19 de la Constitució) i de llibertat d’empresa (article 38 de la Constitució) i, per tant, podrien comportar una responsabilitat patrimonial de l’Administració.
La responsabilitat patrimonial de l’Administració, regulada a l’article 32 i següents de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic (“LRJSP”), és el dret dels particulars a rebre una indemnització quan l’Administració els hi causi una lesió, ja sigui conseqüència del funcionament normal o anormal d’aquesta, llevat dels casos de força major o de danys que tinguin el deure de suportar.
Des d’aquesta perspectiva, i d’acord amb la jurisprudència consolidada en matèria de responsabilitat patrimonial, s’han de complir els següents requisits:
- Acreditar que s’ha provocat un dany quantificable o avaluable econòmicament com a conseqüència d’un acte administratiu. S’ha de provar la relació de causalitat (o nexe causal) entre l’acte administratiu i el dany causat.
- Acreditar que el dany és antijurídic, és a dir, que no hi ha el deure jurídic de suportar pels afectats. Es podria valorar aquesta antijuridicitat si, per exemple, no s’ha realitzat el corresponent judici de proporcionalitat.
- Acreditar que el dany no s’ha causat per una situació de força major. L’existència de força major ve determinada, entre d’altres, per l’estat dels coneixements científics i tècnics de prevenció de la pandèmia, o si les mesures són acurades i proporcionades per l’objectiu previst.
Així doncs, es podria valorar la manca de justificació del tancament d’empreses i activitats si es considera que l’aplicació de les mesures emprades pel Govern són desiguals.
És molt rellevant la recent interlocutòria dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc en relació a l’apertura de l’hostaleria. La falta de criteris tècnics per ponderar objectivament la proporcionalitat de les mesures restrictives aplicades pels governs autonòmics és precisament l’argument utilitzat pel TSJPV per adoptar cautelarment la mesura de mantenir la restauració oberta en aquella comunitat.
En conseqüència, considerem que els afectats per les mesures adoptades per les Administracions públiques podrien reclamar una indemnització per responsabilitat patrimonial. Analitzant cada cas, acompanyaríem a les empreses a comptabilitzar les pèrdues d’ingressos, els efectes dels tancaments totals o temporals, la manca d’ajuts i/o l’obligatorietat d’abonar impostos amb independència del tancament del negoci, entre altres conceptes per motivar la reclamació de responsabilitat patrimonial.
Febrer 2021.
