Benvolguts
Actualment una de les principals preocupacions dels que ens dediquem a desenvolupar una activitat mercantil, ja sia com a empresa o autònoms, és quina és la situació en la qual queden els diferents contractes que tenim subscrits, davant l’estat d’alarma provocat per la pandèmia que estem patint.
Totes les empreses disposem de diferents contractes subscrits en vigor, amb:
• proveïdors,
• clients,
• Contractes de lloguer
• Assegurances
• Subministres
• Etc…
L’Estat d’Alarma decretat el 14 de març per mitjà del RD 463/2020, suposa una clara causa de força major que ens pot impedir en molts casos de complir amb les obligacions contractuals que tenim signades.
En molts contractes es pot haver regulat o previst la causa de força major. Però el cert és que en la gran majoria no és així, i molt menys una causa de força major tant greu i imprevisible com la que ens està afectant.
Podem doncs deixar de complir les obligacions de pagament amb els proveïdors, degut a l’estat d’alarma declarat?
Podem deixar de complir els contractes o compromisos que tinguem amb els clients?
Deixar de pagar els lloguers?
Les assegurances? Els subministraments d’energia, llum, aigua etc…?
El primer que podem afirmar és que no hi ha una norma general, ni la regulació legal de l’estat d’alarma declarat faculta de manera genèrica a cap d’aquests tipus d’incompliments.
Com ja sabem, el Reial Decret no força de manera genèrica al tancament de tot tipus d’empreses i el nostre negoci pot ser que pugui continuar amb la seva activitat.
Ara bé, el Reial Decret sí que força al tancament d’empreses del sector educatiu (moltes privades) i al tancament d’empreses del sector comercial, equipaments culturals, activitats recreatives, hostaleria i restauració.
Per tant què passa si som una d’aquestes empreses o centres afectats?
I què passa si no ho som però ens veiem obligats a tancar igualment o a reduir de forma considerable la nostra activitat?
Ens podem veure obligats a tancar per molts motius actualment, com poden ser les pròpies comunicacions, les infraestructures, el tancament dels clients, etc….
Però fins i tot si podem continuar la nostra activitat d’una forma o altra, ens podem estar posant amb perill a nosaltres i als nostres treballadors. Recordem que la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals ens obliga a garantir la seguretat i salut dels treballadors, tant a la pròpia empresa o obra, com “in itinere”.
Probablement no podrem ni tan sol garantir una adequada assistència sanitària als nostres treballadors en cas de contagi o d’accident laboral per qualsevol altre motiu, donada la situació de col·lapse dels centres sanitaris.
Segurament a més, encara que vulguem aplicar mesures preventives als nostres centres de treball, ens costarà molt de disposar de productes desinfectants o equips de protecció.
Tot aconsellarà per tant a suspendre l’activitat, o a realitzar-la a distància i “on line” si el tipus d’activitat ens ho permet.
Malgrat tot però, moltes empreses, la gran majoria, han de continuar amb la seva activitat presencial, doncs no poden treballar a distància per molts motius.
Els supòsits per tant son molt diversos.
Les respostes, com podeu suposar també son molt diverses.
El que sí hem de tenir clar, és que malgrat la manca de previsió de totes aquestes situacions per part del Reial Decret que regula l’estat d’alarma, la nostra legislació i la jurisprudència dels nostres tribunals han articulat tradicionalment respostes a situacions de força major.
El Codi Civil en el seu article 1105, estableix que ningú respondrà per veure’s obligat a incomplir obligacions en aquells supòsits imprevisibles o inevitables, com certament és la situació que ens afecta.
El Tribunal Suprem i els nostres tribunals i jutjats, han desenvolupat doctrina al voltant dels incompliments per causes de força major, i sobre tot l’anomenada clàusula “rebus sic stantibus”, per mitjà de la qual es tracten situacions en que s’han produït canvis imprevisibles en la situació de les parts d’un contracte, sempre com a conseqüència de circumstancies excepcionals i imprevisibles i de tal magnitud que frustrin les prestacions que es varen contractar inicialment provocant un clar desequilibri entre les parts.
Es evident que si ens tanquen l’activitat, per llei o per les circumstàncies, i ens trobem davant la impossibilitat de prestar els nostres serveis, o de produir bens o d’ocupar les instal·lacions que tenim llogades, disposem d’eines legals per defensar la nostra posició i la d’un incompliment forçat.
Ara bé, repetim que cal analitzar sempre cas per cas, doncs la llei i la jurisprudència cal sempre interpretar-les acuradament
Les nostres recomanacions davant la situació actual, son doncs les següents:
1. Primer de tot assessorar-nos sobre la nostra particular situació i determinar quins contractes podem suspendre i si tenim dret a suspendre la totalitat del contracte, o potser només una part del mateix.
2. En segon lloc, en cas de que hi tinguem dret, mirar de negociar la situació amb la contrapart dels nostres contractes, des d’aquest mateix moment. Mirem d’assolir un pacte i trobar una solució mentre duri l’estat d’alarma.
3. En cas d’aconseguir aquest acord, és imprescindible de documentar-lo correctament, encara que sigui de forma senzilla.
4. En cas de no ser possible cap acord amb la contrapart, i que tampoc ens sigui possible el compliment, comuniquem unilateralment, en forma, per escrit i de manera ben fonamentada, els motius i els efectes de la suspensió a la qual necessitem acollir-nos.
No és aconsellable incomplir sense cap explicació ni contacte, doncs fins i tot en cas de que ens hi veiem forçats i hi tinguem tot el dret, un cop s’aixequi l’estat d’alarma i els tribunals (ara aturats) tornin a estar operatius, les demandes de quantitats endarrerides i danys i perjudicis es multiplicaran.
Com sempre, el nostre equip es posa a disposició de tots vosaltres per analitzar les situacions particulars que us afectin.
Atentament
Francesc Moré i Cruz
CORSUNSKY & MORE advocats.
AREA DE DRET PRIVAT
Departament Mercantil
