Fa temps que, per part de la Inspecció de Treball, es demana a les empreses que aportin un registre de jornada de tots els treballadors que tenen en plantilla, amb independència del contracte que tinguessin.
Com a conseqüència d’aquest posicionament de la Inspecció les empreses s’havien vist obligades a establir un sistema per tal de reflectir en un document la jornada diària que feien tots els treballadors a temps complet. Amb els que eren a temps parcial ja s’anava fent, perquè així ho estableix l’Estatut dels Treballadors. Això va originar més d’un problema a les empreses donat que havien de tenir un control molt eficaç i requerir als treballadors, si no es tenia un sistema de fitxatge, a què firmessin de forma diària, setmanal o mensual un document on es reflectien les hores treballades.
La decisió de la Inspecció de Treball de sol·licitar el registre de jornada de tots els treballadors va ser avalada per l’Audiència Nacional, qui va dictar una sentència on establia la precitada obligació. Aquesta sentència va ser recorreguda i va ser la Sala IV del Tribunal Suprem qui, en data 23 de març de 2017, va dictar una sentencia, que canviava el criteri establert per l’Audiència Nacional i que resolia la controvèrsia generada per la Inspecció de Treball en exigir, i sancionar en cas de no tenir, un registre de la jornada laboral pels treballadors contractats a jornada completa.
En la precitada sentència es determina que no és obligatori, per les empreses, portar un registre de la jornada de treball dels treballadors contractats a jornada completa, sinó que tan sols s’ha de portar un registre de les hores extres realitzades, el qual s’ha de traslladar a la representació legal dels treballadors (si n’hi ha), d’acord amb la interpretació que realitzen els magistrats del Tribunal Suprem de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors. Els magistrats senyalen que els Tribunals no poden suplir al legislador i imposar a l’empresa que porti a terme un control horari al qual no està obligada. També consideren que “la falta de llevanza, o incorrecta llevanza del registro, no se tipifica por la norma como infracción de forma evidente y terminante”.
En conseqüència, actualment, la Inspecció de Treball no pot sancionar a les empreses per no portar un registre de la jornada de treball ordinària de la totalitat dels treballadors contractats a jornada complerta
Ara bé, sí que cal:
- Portar un control de les hores extres, en cas que se’n facin.
- Informar a la representació legal dels treballadors (si n’hi ha) de les hores extres realitzades.
- Portar, en aquest cas sí, el control de jornada dels treballadors contractats a temps parcial (així com dels treballadors mòbils o desplaçats, els de la marina mercant i dels ferroviaris).
Considerem que la Sentència del Tribunal Suprem aclareix una qüestió que estava provocant inconvenients a les empreses, sobretot a les petites, l’obligar-les a realitzar un control de la jornada laboral ordinària de tots els treballadors. A partir d’ara, les empreses, no tenen la incertesa, que s’ha creat arran de les inspeccions de treball, per no portar el control de la jornada ordinària dels treballadors a temps complet donat que s’ha determinat que no és obligatori.
Girona, 26 d’abril de 2017
Maria Morera
Departament Laboral
CORSUNSKY & MORE, Advocats.
